dimarts, 26 de gener del 2010

Omplint el buit de les paraules

D'acord, que em basti la mirada. Que tots els mots que no ens hem dit quedin a dins, i es vagin cobrint d'una seda fina de tès a mitja nit i besades des del coll fins a l'espatlla.

Ja ho he dit abans, mil vegades; de què serveixen les paraules? Deixem que em parli el teu tacte, aquest frec de pells que em pauta el ritme dels dies i genera el pentagrama de sospirs amb què avança la primavera que ja insinuen les mimoses a la Rambla.

I creu-me si no et dic que crec en tu, en el teu vol esplèndid planejant sobre les meves tardes. Creu-me si no t'ho dic perquè, ja ho hem dit, no en tenim prou amb les paraules.