diumenge, 17 de gener del 2010

It's only words, and that is all

Continuo intentant-ho, addicta com sóc a les paraules. Et parlo, t'escric i, sobretot, et penso. Ens penso de totes les maneres, possibles i impossibles, i me les escric darrere els ulls, ben amagades, allà on només les puc veure jo.

Trobo a faltar el temps en què creia en la telepatia; em fastigueja la certesa que, mirant aquella flor, totes dues diem "groc" però del que jo veig tu en diries verd i, del que veus tu, jo en diria taronja, no sé si m'entens. Laberint de percepcions personals i intransferibles, com si diguéssim "amor".

Al final, no hi ha més remei que recórrer a les carícies. La certesa física de la teva presència a sobre meu, sense dir res, que gairebé m'ofega i, sobretot, no em deixa pensar. Una estona, només una estona, els teus pits, el teu melic, el teu sexe que batega contra el meu, s'enduen tots els mots i tots els móns (possibles i impossibles) i em deixen nua sobre el llit.

Quan ja ha passat el vertigen inexplicable de dissoldre'ns en suor, em demano si no seria més lògic deixar de menjar-nos tant el cap, i menjar-nos més el cony. Però ho dic amb paraules, pobra de mi. Vés a saber què entendràs quan ho llegeixis, amor.

1 comentari:

.A. ha dit...

És magnífic; m'encanta.