Volen paraules d'amor

Només calen tres dies de distància perquè volin, de nord a sud i de sud a nord, les paraules d'amor, com esparvers d'ales gegants, imaginàries, poderoses com les d'una àliga immortal...

Potser calia fer un pas enrere per veure la qualitat del tapís, tots els colors de cada llaç, l'esforç esmerçat en ocultar cada nus i la suavitat amb què flueixen les formes d'una profunditat gairebé insultant. Després de veure la potència de l'efecte general, podem tornar a acostar-nos a un mil·límetre per observar-ne cada detall.

Volen paraules d'amor, distància enllà. Perquè, en el fons, només volien això, només volen això: que volin paraules d'amor.

Dues dotzenes (i mitja) de roses

Sant Jordi, ja. Recordo altres dies de Sant Jordi. La primera vegada que vaig tenir la regla. El dia que el profe de mates de l'institut, el del cul perfecte, em va regalar una rosa. El dia que vaig conèixer J. però només volia estar amb M. El dia que estava amb J. però mirava J. (2). El dia que vaig passejar per la Rambla amb la meva filla al ventre i la meva germana, petitíssima, agafada de la mà. El dia que vaig celebrar Sant Jordi amb un tal George. El dia que els meus fills van descobrir que els llibres els escriuen persones de veritat, i se'n van fer signar un. El dia que vam comprar llibres al Passeig de Manresa i O. els va llegir el conte als nens, al vespre. La nit que vaig plorar a Glasgow perquè era lluny de tot i de tothom. El dia que, per primera vegada que jo recordés, ningú em va regalar cap rosa.

Un dia, algun dia, recordaré també el dia d'avui. El dia que deixaré una estona la feina per passejar-te sota el sol, el dia que hauràs preparat una vetllada "romàntica" (com si no ho fossin totes). El dia que farem l'amor sense besar-nos. El dia que et regalaré la primera rosa de, com a mínim, dues dotzenes (i mitja).

Les bruixes es despentinen

Despentinem-nos, ara que plou i fa sol, com bruixes indisciplinades que han penjat el dol rere la porta i s'han vestit amb camisa de colors. Que els teus cabells tan llargs es barregin amb els meus, tan curts, en un tapís de sal i de desig. Que plogui tot el dia perquè no calgui sortir del llit, que s'acabi el món i no hi hagi ningú que esperi notícies i traduccions. Desendrecem els horaris i recorrem-nos el cos.

It's only words

Necessito buidar de cançons aquest aparell diabòlic que m'acompanya en els llargs viatges en tren i em transporta anys enrere, vida enllà, quan no existia la calma i la passió era, sobretot, dolor.

Com si jugués a la ruleta russa, activo l'opció de shuffle i revisc els torrents d'emocions que em poblaven el cos en moments concrets. I sona Starting over, 50 ways to leave your lover, Camminante, If you want me, Rubber and soul, Fais comme si, I'm not in love...

Així que ho he decidit, aquestes vacances endreçaré totes les cançons de les meves vides anteriors, per escoltar-les només quan busqui un cert estat de melangia que només es troba entre records. I faré camí en tren amb les nostres cançons, les que van d'acord amb l'ara mateix, les que tu i jo sabem perquè ens escriuen el present.

Raó del cos

Veus aquesta piga? Si la toques, si la fregues lleument amb un pensament inquiet, em faràs tremolar l'alè. Trauràs, sense voler-ho, totes les llàgrimes blanques que no vaig plorar aquella nit, quan els llençols es tacaven de sang per primera vegada i l'única cosa que volia era tapar-la, amb flassades i edredons, per tornar a ser una nena que cantava pel carrer, tres metres davant dels seus pares, els vespres de tardor, les tardes d'hivern, no recordo per què.

Però hi ha un mil·límetre de pell, un racó imperceptible d'aquestes natges que recorres incansablement, que ha guardat, tossut, totes les cançons d'aquells temps en què no tenia malsons insistents, només un instint vague que em deia que per cantar valia més ser al carrer que no pas a casa, entre silencis morts.

Diuen que el cos té memòria, que recorda cada carícia i cada cop. I sé que tinc una piga, una piga de sucre moreno que m'apareix cada estiu al front, que recorda que jo, quan encara no tenia cinc anys, cantava pel carrer mentre enfonsava les cames a les fulles enormes dels plataners, fins als genolls. Toca'm aquesta, millor.