Sobre el que et fa humana

Sigues bona nena. No diguis això. Si a tu no et costa res. Fes-ho per ella. Renta't les mans. Menja't la verdura. Ja has fet els deures? Pensa en els altres. Va, feu les paus i fes-li un petó. No diguis això. Tens raó, però has de cedir. D'on no n'hi ha, no en pot rajar. Ella t'estima, a la seva manera. L'odi no porta enlloc. Tu que tens més recursos, sigues comprensiva. No siguis impertinent. No diguis això. No siguis així. Calla. Calla. Calla.

I el cop de puny sobre la taula, inevitable, que em despulla del pes de l'educació i em revela, finalment, humana.