Tanca la porta

Ara mateix, el llit és tan petit que hi cabem tu i jo i prou, i encara l'una a sobre l'altra. Lentament, amb una música suau de fons, anem fent fora amics i fantasmes. Els fem aixecar-se del sofà, de la cadira al costat de la finestra, de tots els racons de la casa. Els ensenyem la sortida amb un somriure, els empenyem discretament, en un gest que és gairebé una carícia però que no deixa cap mena de dubte. El llit és petit, ja ho entenen, i necessitem tot l'aire de la cambra per omplir-la de nous sospirs. Si volen, després, demà, l'altre, podem quedar per fer un cafè, podem anar al cine i al teatre, podem sortir a ballar i beure i riure.

Però ara, en aquest llit, ens hi volem tu i jo i prou. Tres metres quadrats són pocs si hi hem d'encabir tot el que ens bull a dins. Tanca la porta, treu-te les sabates, vine cap aquí.

Fer, desfer, refer

Res a fer. Tot per fer.

Je suis toi-même et je te parle

Diria que l'enyores sense dir-ho, per la manera com et mossegues el llavi quan obres el diccionari i ensopegues totes les paraules que va dir-te l'última vegada que et va tenir al damunt. Et mossegues el llavi per no dir-ho, és clar, però també per notar una mica aquell dolor suau (com un pessic al mugró) que et feia sempre que fèieu l'amor.

I passes una pàgina i una altra i no ets capaç de trobar cap paraula que no et recordi la seva veu tan fosca penetrant-te totes les profunditats del sexe. Perquè aquesta nit no hi ha res que es pugui dir sense que hi hagi una absència suament dolorosa (com un mos a la natja). I no ho dius, però et mossegues el llavi.

Desig

Voldria ser aquesta mà que acaricia els teus vint anys. Besar-te els llavis amb els dits, baixar lentament fins als pits. Resseguir-te totes les pigues, enredar-les amb els cabells. Voldria, ara mateix, no haver d'esperar a demà per ser una mà de pell, de desig, una mà amb braços i cames, una mà amb llengua i set. Voldria estimar-te amb els cinc sentits, un a cada dit.

Sobre el que et fa humana

Sigues bona nena. No diguis això. Si a tu no et costa res. Fes-ho per ella. Renta't les mans. Menja't la verdura. Ja has fet els deures? Pensa en els altres. Va, feu les paus i fes-li un petó. No diguis això. Tens raó, però has de cedir. D'on no n'hi ha, no en pot rajar. Ella t'estima, a la seva manera. L'odi no porta enlloc. Tu que tens més recursos, sigues comprensiva. No siguis impertinent. No diguis això. No siguis així. Calla. Calla. Calla.

I el cop de puny sobre la taula, inevitable, que em despulla del pes de l'educació i em revela, finalment, humana.