diumenge, 1 de novembre del 2009

Universos possibles

Escric paraules, 4516 exactament, com si fossin finestres obertes a universos possibles que faig existir perquè sí, perquè vull, perquè puc. I no recordava que m'agradés tant inventar.

I pensava que, qui sap, amb el temps podríem construir-nos un espai que fos nostre, en què cada paret fos de llum i de veritats. Un espai sense dimensions que puguéssim endur-nos allà on fóssim, i treure'l de la butxaca si calgués, per posar-lo com un tapís o una catifa màgica per cobrir les parets brutes de qualsevol cambra. Un espai que fos "casa nostra" a qualsevol hotel, a qualsevol apartament, a qualsevol bosc.

Aquest espai, que serà de paraules (30.000 dematins x t'estimo x 2, o quatre, o cinc, serien entre 60.000 i 300.000 paraules, però ho podem negociar), el bastirem com més ens plagui, com ens convingui, com més ens hagi d'agradar. I el guardarem sense panys perquè respiri, perquè creixi i es vagi fent gran. Així, un dia, prendrà cos i prescindirem de trens, de nits fredes i d'enyors, i es concretarà en veritat tangible que podrem tocar.

Si vols escriure amb mi, és clar.