dimarts, 24 de febrer del 2009

Au nord

Hi ha una temptació creixent de deixar-me arrossegar pel corrent del desig. No és un desig de carn i ossos, és un desig de temps i aire. De comprar un bitllet a un altre continent i perdre'm entre els carrers que no conec. D'aprendre llengües que no he sentit mai i menjar amb coberts estranys.

És recorrent, aquest desig. L'apago com puc, amb caps de setmana a Nàpols o Dublín, amb desconnexions a Toronto o Nova York. Amb llibres. Amb amor.

Els dimarts que semblen dilluns i em costa llevar-me, quan hi ha una dona nua que diu que voldria segrestar-me i no marxar a la feina aquest matí, quan la son i la muntanya de redaccions per corregir, l'article inacable, la traducció urgent que començaran a reclamar en qualsevol moment, quan tot el que m'obliga a ser eficient i programable crida impúdicament el meu nom des del llindar, la temptació pren un pes específic que es transforma en opressió violenta al pit.

Hi ha dies que no recordo què faig aquí.