dissabte, 14 de març de 2009

València en falles

Sé que és un miratge aquesta samarreta de màniga curta que em deslliura avui els braços per tocar-te, discretament, la panxa. Aquest bon humor el porta el sol i podria endur-se'l, demà, la pluja més inesperada. No és moment de refiar-se i amagar jaquetes i cuirasses. Però seria tan trist no donar-se ara mateix a la calor (entre real i imaginada) que estic a punt de treure de la bossa la samarreta de tirants que tant t'agrada.

I passegem pels carrers tallats, plens de petards i falleres amb ensaïmades inversemblants a cada banda. I riem, no se sap exactament per què, si tot això ens és tan al·liè que fa basarda.

I fem el matí tan llarg que sembla que s'allargui el cap de setmana... Abans que torni dilluns, i el fred de les set del matí quan és silenci tota la casa. Abans no ens envolti el desert que s'empassa tots els miratges.