dimecres, 22 d’octubre de 2008

Missatge en un bòtil

Sembla que hi ha algú, un italià, diuen, que recull els missatges de les ampolles del món i esbrina què hi diu. Sembla.

No he sentit, però, què en fa, de tots aquests missatges. Si els endreça ben endreçats dins una capsa, sota el llit, o si els torna a la seva ampolla perquè els trobi algú altre.

Tampoc no diuen qui es dedica a enviar-los. Algú que vol trobar una illa deserta, algú que vol tornar de la Lluna, algú que pràcticament no existeix.

Però la incògnita més inquietant és com és que ens sentim tan cruament sols que enviem paraules al no-res, amb l'esperança que algú les llegeixi, o bebem les llengües estranyes de desconeguts, mirant de trobar-hi aquell regust de quan encara érem vius.