dimarts, 21 d’octubre de 2008

Carn vol dir desaparicions

Entre les mans, a la boca, al llit, sobre el taulell de la cuina, al terra del menjador, a la dutxa, als lavabos de l'estació, a les cinc del dematí, davant les pel·lícules que no hi ha manera de mirar, al costat dels llibres que no hi ha manera de llegir, entre els somnis que no s'entenen però semblen laberints.

La teva carn, desapareguda, em crema als dits.

3 comentaris:

c. ha dit...

Carn vol dir, també, desesperacions. La paciència, però, malgrat no ser infinita, ens salvaguarda.

Dissabte, potser, brindarem perquè "Carn vol dir desaparicions" i perquè al Premi Vicent Andrés Estellés, enguany, s'ha fet justícia.

bel ha dit...

Això espero!

Lord Alorda ha dit...

tant de bo poguem brindar

així la carn no serà desesperació ni desaparició: pèrdua com ha estat fins ara
"puix aquest és el destí de l'home,
perdre-ho tot..."

sinó que sigui, per favor, exaltació

ara mateix ho necessitaria molt...

mil besades