dissabte, 11 d’octubre de 2008

Escales amunt, escales avall

La meva veïna té vint anys acabats de fer, i en fa cinc que es va casar. Un dia va ensenyar-me les fotos del casament. Estava molt guapa, perquè ho és. I semblava contenta al costat d'ell.

La meva veïna no treballa, ni surt de casa sense acompanyament, ni decideix res de res. Es passa el dia fregant i cuinant plats molt complicats i mirant telenovel·les que jo no conec.

La meva veïna puja d'amagat del seu marit a connectar-se a Internet. Ho fa de nit, quan ell fa l'últim torn a la fàbrica, i em porta pastissets acabats de sortir del forn en senyal d'agraïment.

I jo somric al marit quan me'l trobo per l'escala, en comptes de clavar-li una patada als ous, que és el que voldria fer. Perquè, amb la meva veïna, tenim un secret. I no és qüestió que ho sàpiga ell.

2 comentaris:

c. ha dit...

Somric

Lord Alorda ha dit...

si vols li fotem entre tots, la cossa (patada) als ous...

escales amunt: tu = paradís!
escales avall: ell = infern?

knocking on heaven's doors...
i ara des de Mallorca

tot s'hi val...