Les seves passes al passadís, un matí de diumenge, sense pressa.
Una mirada massa intensa, al metro.
Aquella cançó que no diré.
Bataille, Nin, Winterson, Murakami.
Aquella frase que no recordes.
Una paraula massa ambivalent, on sigui.
La teva mà a la meva espatlla nua, nues.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada