De vegades em sembla que és mentida, que ens enganyem, que no cal triar res. Que la vida acaba decidint mentre ens deixa, amb tota la mà esquerra, petits triomfs de la voluntat perquè ens pensem que és altrament.
Així, em llevo i no em sorprèn que els arbres estiguin en la màxima esplendor de la tardor, quan jo havia decidit que avui seria primavera.
Em sento contrariada, només un moment. Després, dòcil, em perdo en la bellesa. No tinc altre remei.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Sí que és del tot cert que triem menys del que creiem.
Ahir, malgrat tots els indicis de la tardor, Xàtiva tenia color de primavera.
Publica un comentari a l'entrada