dijous, 27 de novembre de 2008

It's only words and that is all

Hi ha un racó del cos on s'amaguen les paraules que no dic. Sé que és al cos perquè de vegades em fa un mal de mala digestió que és innegablement físic, i em passa només després de dies de dejú i dutxes a 42 graus, exactament.

De tant en tant no em caben a dintre i les vomito en forma de conte o de haikú. De vegades, si se m'han fet agres, surten com un comentari d'arestes assassines que acostuma a caure al lloc inadequat. Llavors hi ha algú ferit, i no puc fer altra cosa que empassar-me tot el que em ve als llavis de dir.

No sé si tantes paraules (les que dic i les que no dic) m'arriben dels llibres, de les cançons, de la veu dels amics. No sé si neixen d'alegries o neguits. No sé si no hauria de vessar-les totes de cop i quedar buida, neta, per fi.

1 comentari:

c. ha dit...

M'agrada que bades...

I continue reivindicant el lleure, que arribarà, car tot arriba!