Aquest estiu no hi ha Nova York ni concerts a Central Park ni antres de jazz a Brooklyn ni conductors simpàtics a Staten Island ni llibreries a Manhattan. Hi ha un vestit nou que m'has tret enganyant la impaciència, i unes cames tan depilades que brillen en la foscor dels teus ulls, i una maleta plena de tirants, sudokus i llibretes per omplir.
I sóc feliç, crec que la superficialitat em prova, i el meditarrani encara més. I em sento guapa perquè ho estic, què collons. Amb i sense vestit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La felicitat torna guapo. I si ja ho eres d'abans, imagina't!
Publica un comentari a l'entrada