divendres, 13 de febrer del 2009

Zum Geburtstag viel Glück

Com cada any, em recordes prematurament que em faig gran. I és que el temps no el marquen tant les estacions com aquest anar i venir de cossos, mirades, confidències.

Teníem divuit anys i ganes de traduir Vian, Plath, Rilke. Teníem divuit anys i ho fèiem tot amb la força incontrolable de les hormones i la impaciència arrogant de qui se sap més viu, més capaç, menys estúpid. Jugàvem a comptar les faltes dels professors, les absurditats de les alumnes, les matrícules d'honor de la número u. Jugàvem a enamorar-nos d'un Jordi qualsevol, a emborratxar-nos amb vi agre, a trobar la dona de la nostra vida.

I ara en tenim (en tens, prematurament) trenta-dos. Parlem de com juguen els nostres fills, de com es troben les nostres parelles, de com va la feina. Hem perdut una part de la força, gairebé tota la impaciència. I ens fem cada dia més vives, més capaces, menys estúpides.

Com cada any, arriba el dia i penso que és un miracle que ja hagi passat un any i encara hi siguis. El recordo només un cop l'any, el miracle. La resta del temps és normal que soni el telèfon i te m'enduguis una estona al teu costat, entre bolquers, traduccions i pluja. La resta del temps és normal travessar Europa per fer una passejada juntes, comprar globus, fer un te. La resta dels anys vull que em recordis, encara, prematurament, que em faig gran. I que m'agrada que sigui amb tu.

1 comentari:

c. ha dit...

Quina felicitació més bonica. Amb retard, per molts anys, M.