dilluns, 12 de gener de 2009

Tanca la porta

Ara mateix, el llit és tan petit que hi cabem tu i jo i prou, i encara l'una a sobre l'altra. Lentament, amb una música suau de fons, anem fent fora amics i fantasmes. Els fem aixecar-se del sofà, de la cadira al costat de la finestra, de tots els racons de la casa. Els ensenyem la sortida amb un somriure, els empenyem discretament, en un gest que és gairebé una carícia però que no deixa cap mena de dubte. El llit és petit, ja ho entenen, i necessitem tot l'aire de la cambra per omplir-la de nous sospirs. Si volen, després, demà, l'altre, podem quedar per fer un cafè, podem anar al cine i al teatre, podem sortir a ballar i beure i riure.

Però ara, en aquest llit, ens hi volem tu i jo i prou. Tres metres quadrats són pocs si hi hem d'encabir tot el que ens bull a dins. Tanca la porta, treu-te les sabates, vine cap aquí.