Despentinem-nos, ara que plou i fa sol, com bruixes indisciplinades que han penjat el dol rere la porta i s'han vestit amb camisa de colors. Que els teus cabells tan llargs es barregin amb els meus, tan curts, en un tapís de sal i de desig. Que plogui tot el dia perquè no calgui sortir del llit, que s'acabi el món i no hi hagi ningú que esperi notícies i traduccions. Desendrecem els horaris i recorrem-nos el cos.
1 comentari:
Ei, això t'ha quedat molt maria mercè marçal ; )
m
Publica un comentari a l'entrada