dimarts, 30 de desembre de 2008

Je suis toi-même et je te parle

Diria que l'enyores sense dir-ho, per la manera com et mossegues el llavi quan obres el diccionari i ensopegues totes les paraules que va dir-te l'última vegada que et va tenir al damunt. Et mossegues el llavi per no dir-ho, és clar, però també per notar una mica aquell dolor suau (com un pessic al mugró) que et feia sempre que fèieu l'amor.

I passes una pàgina i una altra i no ets capaç de trobar cap paraula que no et recordi la seva veu tan fosca penetrant-te totes les profunditats del sexe. Perquè aquesta nit no hi ha res que es pugui dir sense que hi hagi una absència suament dolorosa (com un mos a la natja). I no ho dius, però et mossegues el llavi.